dijous, 19 d’abril del 2012

La increïble història de Mr. Baylor



   Va rebre un e-mail d’un tal Mervyn Baylor, que es presentava a si mateix com a enginyer del petroli britànic. Explicava que havia de fer un regal de boda a la seva filla, que es casava el dia 2 de juny. Havia pensat en una obra de la seva galeria. Li demanava un catàleg d’obres disponibles amb preus. Ella el va adreçar a la seva pàgina web, i si li interessava alguna obra dels artistes que tenien, ja li faria saber el preu. Tot i que el correu semblava perfectament normal, hi havia alguna cosa que no quadrava del tot: si era britànic, la gramàtica no era el seu fort, i no sabia que, després de les comes i els punts, s’ha de deixar un espai.   El Sr. Baylor no tenia un correu al seu nom: en respondre’l va aparèixer l’adreça rsmith0332... etc. Va escriure el nom al Google, i no apareixia cap Mervyn Baylor. Hi havia un Marvin Baylor al Facebook. Com que no hi tenia compte només va poder veure la foto d’un home negre molt gras assegut en una butaca al davant d’un escriptori luxós. Potser era aquest, i per això les deficiències gramaticals del Sr. Baylor: no era britànic de naixement.

   Uns dies després, va rebre un altre e-mail del Sr. Baylor. Confirmava la compra d’un quadre que tenien exposat en aquell moment, i li demanava que li enviés per correu la factura corresponent. Al peu del correu hi havia la seva adreça: The Old Rectory, Main Street, Leicester. Ràpidament, va escriure l’adreça al Google, i en clickar, va aparèixer un edifici de tres pisos molt bonic, de rajola vista, amb grans finestrals, envoltat de jardins. Però alguna cosa tampoc quadrava. Hi havia un rètol que deia: for rent (en lloguer). Més avall, hi havia publicitat de l’edifici, el llogaven per a oficines. Era molt estrany que el Sr. Baylor visqués allà. Potser, però, l’havia llogat ell mateix  feia poc, per a la seva empresa petrolera. Tot i això, va enviar la factura a The Old Rectory.  Mr Baylor els va dir que enviaria un xec. No podia fer cap transferència perquè estava al mig del Golf de Mèxic, treballant en un projecte en les aigües profundes de l’oceà.

   Quan va arribar el xec del Sr. Baylor, es va quedar de pedra. L’havia fet per un import tres vegades superior al valor del quadre. Li va escriure un e-mail ràpidament, s’havia equivocat. El Sr. Baylor va contestar tot seguit: no passava res, volia comprar més quadres, així és que el podien ingressar a compte. La seva dona Rita la visitaria en breu i triaria alguna obra més. Va dubtar. No sabia que fer. Però el xec era una mica estrany: l’empresa emissora era una perruqueria, “Mystic Hair Design”, però aquesta perruqueria, segons el Google, estava al Canadà. El nom jurídic de la societat, també segons el Google, era el d’un escorxador de Rumania. Va començar a pensar que era una estafa.  Probablement, després escriuria reclamant  la diferència explicant una altra història increïble.  Era més que probable que aquell xec fos fals .

   Tot i això, ella va escriure al Sr. Baylor per explicar-li que, segons la legislació fiscal espanyola no podien ingressar un xec que no correspongués exactament a la quantitat facturada. Li va semblar una explicació prou bona.

   El Sr. Baylor no va contestar mai més.

    Algú podria haver pensat que la crisi havia deixat un terreny abonat per a cometre estafes, però va ser precisament el temps que tenia en aquell moment el que va la permetre fer cas al seu instint i investigar.

(Vegeu també "La falta imaginació de Mr. Mac Nuel",maig 2012 i "Peter Patherson, Quimby Michael i Edwin Eklund, els intents d'estafa continuen", juny 2012")

8 comentaris:

  1. Hola Anna:

    Com sempre, m'entussiasmen els teus relats, tan reals com la vida mateixa. La historia informal de la cotidianitat que mai queda reflectida en els mitjans, sinó en les mils de narracions dels novel·lsites. La historia d'aquest mister veritablement és molt rocanvolesca, digne d'un relat com aquest, i de ben segur habitual dins altres mesures i àmbients. Molt bonica també la dels dossiers dels artistes, plena de sensibilitat.

    En fi, ja veus que et segueixo, i comento. D'aquí un parell de setmanes possiblement passaré per la galeria, a visitar la nova exposició. De ben segur que algun relat més haurà vist la llum.

    Continua així i no defalleixis!!!

    ResponElimina
  2. Salut Anna, je pense que c'est une histoire vraie? J'ai une connaissance que cet homme a été contacté et les e-mails de l'histoire est exacte. Il a demandé à tous ... S'il vous plaît réponse, est très rare de cette.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oui, c'est une histoire vraie, comme tous les de mon blog. Ce personnage a été l'envoi de mails à de nombreux artistes et galeries d'art en Espagne, et de ce que j'ai vu sur le net, aux États-Unis aussi. Ce que je ne sais pas, c'est si quelqu'un a été vraiment triché!.

      Elimina
  3. mais ce peut dénoncer ou quelque chose? je vous remercie beaucoup pour votre histoire, grâce à lui j'ai pu alerter mon nom pour ne pas aller de l'avant et éviter arnaque. je vous remercie beaucoup Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je ne sais pas si on peut demander. Je pense que nous ne pouvon faire rien. C'est un problème de confiance et de bon sens. Il n'est pas mormal de payer le double ou le triple pour une chose...

      Elimina
  4. Hola, esta mañana me ha escrito Mr Taylor a la galería.
    Muchas gracias por este post.

    Un afectuoso saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por escribir. Compartir las cosas que nos pasan es una buena forma de evitar problemas a los demás.

      Elimina
    2. Grazie davvero stavo per caderci pure io ottimo servizio questo
      grazie di cuore Francesca

      Elimina