dilluns, 29 de maig de 2017

Salvats pel "Wannacry"

     


     Cap a finals de novembre, i coincidint amb l’etapa més agressiva de la campanya de Donald Trump, el meu blog i els de milers d’altres usuaris d’aquesta plataforma, va començar a ser massivament atacat per robots. Això només ho veiem els autors dels blogs, no pas el públic. No eren atacs perniciosos per als qui ens visitaven, ni per al blog en si. Simplement, milers de robots van utilitzar la nostra plataforma per escampar propaganda. Si més no, això és el que varem deduir, després de desenes d’escrits de protesta que tots vam escriure a l’administrador de Blogger, o sigui a Google. No ens van fer ni cas. Cada tres o quatre hores, rebiem “atacs” sistemàtics des dels USA, sempre desde el sistema Mackintosh i des del navegador Chrome. Des del nostre tauler d’administració vèiem les estranyíssimes fonts de trànsit que utilitzaven, sempre diferents. Va ser una etapa molt incòmoda. Jo fins i tot vaig avorrir el blog, i vaig publicar molt poques entrades. No podia saber de cap manera si el que jo publicava era llegit per algú o no. Les estadístiques del blog, amb els milers de visites fantasma que tenia cada dia, estaven completament capgirades.

    De repent, tot això va parar. Vaig rebre un missatge d’un amic, també usuari i de blogger i com jo, víctima despietada dels robots espia, en el que m’exposava la seva explicació del que havia passat. Absolutament possible, per no dir cert, amb tota seguretat. Segons el meu amic, les plataformes com Blogger, de les que Google és propietari, no comptaven amb una seguretat absoluta. No estaven blindades pel que fa a seguretat. Sempre hi havia una porta oberta, per si de cas els serveis d’espionatge americans, les havien de fer servir. El virus “Wannacry” va deixar en evidència que mantenir aquesta “porta oberta” era extremadament perillós. Va quedar clar que uns hackers l’havien trobat, el resultat és conegut per a tothom. Google va haver de tancar aquella porta. I així que ho van fer, els nostres blogs van quedar alliberats. Ja no hem tingut ni una sola “visita fantasma” més. Res de res, a part de les visites reals que fan els visitants “de debò”.

     Personalment, li dono tota la credibilitat a la teoria del meu amic, per altra banda gran expert en plataformes i xarxes digitals. Aquesta experiència m’ha servit per adonar-m’he de que sense voler, poguem facilitar la feina a espies i altres procediments dels que de ben segur, voldríem estar ben lluny. Però què podem fer? Utilitzem aquestes eines, tant útils per altra banda, i el dia menys pensat, ens utilitzen a nosaltres. Des d’aleshores, he agafat molta mania als robots informàtics. Robots que, entre altres coses, filtren posts al meu canal de notícies de Facebook de personatges que em cauen fatal, i als que mai poso ni un sol like, simplement perquè tenim més de 500 amics en comú. O potser ho fan perquè saben que li tinc mania i volen fastidiar-me? En qualsevol cas, aprofitarem el que hi ha de bo en tot això, però amb reserves... La idea de sentir-me espiada i utilitzada per agents desconeguts no només no m’agrada, sinó que em fa por.


La foto que il.lustra aquest article, és un reflex de les estadístiques disparades d’aquests sis mesos que ha durat la “intervenció”. Esperem que la tranquil.litat duri!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada