Una conversa a partir de l'obra de Jesús Galdón

     

     Ahir al vespre vam tenir el privilegi de poder compartir una conversa, a partir de l’exposició de Jesús Galdón “Continuïtats discontínues”, entre el propi artista i l’arqueòleg i actual Vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya, Pere Izquierdo. La conversa, va començar cap a tres quarts de vuit i es va allargar fins a tres quarts de deu, la qual cosa indica que va ser viva i carregada d’informació. Per altra banda, ens va ajudar a desvelar noves perspectives sobre l’obra de Jesús Galdón. Vam pensar que hauríem d’haver propiciat aquesta trobada molt abans, al començament de l’exposició, perquè sense cap mena de dubte, hauríem pogut transmetre algunes de les idees que es van desenvolupar ahir als visitants que hem anat tenint al llarg de l’exposició; però encara ens queda una setmana per poder-ho fer. Si més no, deixo en aquest post unes quantes de les observacions (de vegades veritables tesis) que es varen apuntar al llarg de la conversa.

     El primer tema que es va abordar va ser el de arrels. És clar, la primera sèrie que ens trobem a l'exposició es titula precisament “Arrels”; i en Jesús ens va comentar que la idea de les arrels és una constant en la seva obra, centrada en la recerca dels orígens de les coses i dels pensaments. El material que fa servir per crear les formes, el carbonet en pols, que a la vegada no  és altra cosa que fusta cremada, va donar peu a que Pere Izquierdo fés una reflexió interessant al respecte: donat que tota la matèria orgànica es recicla –seguint el propi cicle natural-, qui ens diu que en aquests àtoms de carbó no hi ha àtoms també de Juli Cèsar o Alexandre el Gran! En aquest treball de Jesús Galdón, doncs, fins i tot es pot resseguir – a nivell científic-  l’orígen del món i per tant la seva connexió amb la història de la humanitat. Fent una altra associació, ens va esmentar el llibre de l’arqueòleg Miquel Tarradell (1920- 1995), a qui considera un mestre, “Les arrels de Catalunya”, publicat el 1962. Miquel Tarradell , juntament amb Pau Verrié (1920-2017), també arqueòleg, i historiador, eren uns apassionats de l’art contemporani. Per aquest motiu, Pere Izquierdo es sentia feliç de poder conversar i compartir idees amb Jesús Galdón. Una vegada més, art contemporani i arqueologia es donen la mà. L’arqueologia, com va remarcar, mira el present, intenta entendre el present a través del passat. La vida no és una altra cosa que memòria, i els homes no fan altra cosa que transmetre-la. El mateix ADN ja és un magatzem de memòria. El llenguatge és útil a la humanitat per comunicar-se i fer la transmissió de la memòria cultural. Els arqueòlegs recuperen aquells fragments de memòria que han estat enterrats i oblidats, i que ens ajuden a fer-nos més savis, i per tant més lliures.

      Jesús Galdón parla dels seus dibuixos que representen extensions del cos amb arrels (mans, peus, alè...) i reflexiona sobre la idea de cultura com a una extensió del cos. Les extensions són un símil també d’allò que ens comunica amb el tot. També remarca la idea que porta implícita el seu procés de treball: l’absència de traç, que accentua la seva voluntat de que els dibuixos semblin que s’originen sols.

     Sobre les les figures del  kouros Moscòfor i la koré Ornithe, protagonistes de la sèrie Discontínua, Pere Izquierdo va donar informació per als qui no la teníem. El Moscòfor esta exposat al Museu de l’Acròpolis d’Atenes, i data de l’any 570 abans de Crist. És una ofrena de Romvos a Athenea i representa un jove que porta sobre les espatlles un vedell acabat de néixer. Es considera una mostra del naixement de l’art grec, evolucionat de l’art egipci. A diferència d’aquest, incorpora el moviment, ja que el kouros, té una cama més avançada que l’altra, com si estigués caminant. Presenta un llenguatge plàstic molt refinat, i probablement estava molt policromat. L’èxèrcit persa, en el seu atac a l’Acròpolis d’Atenes, el van trencar i li van treure els ulls, que, molt probablement, eren pedres precioses. Tant Pere Izquierdo com Jesús Galdón van fer esment de que precisament aquesta mirada buida, expressa molt, i encara més avui dia. La Koré, també anomenada Ornithe, va ser trobada a l’Illa de Samos, i es creu que originàriament, -per les senyals que presenta una mà-, era portadora de la clau del temple. Es creu que formava part d’un conjunt escultòric format per quatre figures, de les que només queda aquesta. Pere Izquierdo va parlar de les emanacions sulfúriques que es produïen en alguns llocs de l’illa, que produïa al.lucinacions als que s’hi acostaven, de vegades fins i tot la mort. Els antics grecs atribuïen aquest fet al poder dels déus, i per aquest motiu els hi feien ofrenes.

     Per acabar, es va subratllar la necessitat de la continuïtat del relat històric, La memòria és evident que te llacunes, i arribat el cas, si no es tenen suficients dades, aquestes llacunes s’omplen amb deduccions, moltes vegades, amb inventiva. Al llarg de tantíssims segles, la petjada que s’ha anat deixant en la història, no deixa de ser mínima. I aquesta és una de les preocupacions més intenses de tot l’art de Jesús Galdón: rescatar aquests fragments, i fer-los viure en el present per a que ens facin pensar sobre la tradició i els orígens.

Aquesta conversa va tenir lloc divendres 16 de febrer de 2018 a la galeria el quadern robat.