divendres, 2 de febrer de 2018

Una visita inesperada

     



     Ahir varem tenir la visita inesperada de l’Andrea Tschechow i l’Eric Mosel. Feia molts i molts anys que no els veia i vaig tenir una gran alegria.  Jo havia estat sempre la seva interlocutora quan treballava a la galeria Joan Prats, però d’ençà que vaig plegar, no els havia tornat a veure. L’Andrea i l’Eric havien tingut una galeria d’art a Munic – la varen tancar ja fa alguns anys-  i l’any 1988 van organitzar una exposició de Joan Brossa. En aquella època, a la galeria hi havia dos directors;  més ben dit hi havia un director, i una sotsdirectora que, amb el vist i plau d’alguns artistes i el propietari de la galeria, li volia prendre el lloc. El director “oficial” era en Lluís Mª Riera, gran amic i promotor de Joan Brossa i la seva obra. Per aquest motiu, els galeristes alemanys es van adreçar directament a en Riera, amb el que es varen entendre a la perfecció, tot i que cap parlava l’idioma de l’altre. Com que jo parlava alemany, en Riera va demanar la meva col.laboració, i jo vaig accedir entusiasmada. Era la primera vegada que l’obra de Brossa es veuria lluny del nostre país, i l’expectació per veure les reaccions del públic estranger era màxima. L’Andrea i l’Eric es van entregar totalment en els preparatius, posant un èmfasi especial en l’edició d’un catàleg. L’Eric era soci d’una important editorial alemanya (Schirmer-Mosel), i la seva experiència es va traduir en una publicació molt cuidada.

      Per muntar l’exposició a Munic, hi hauria d’haver anat en Riera, però ell mateix va decidir que hi anés jo, perquè parlava l’idioma i perquè en aquell moment, a ell se li feia una muntanya aquell viatge. No cal dir que, si el sol fet de que jo – que era una nouvinguda perquè no feia ni un any que treballava allà- col.laborés en aquella exposició ja va fer saltar guspires, el meu viatge a Munic va ser el causant d’un incendi que vaig pagar a la tornada amb morros i males cares. Però m’havia d’anar acostumant, perquè aquesta seria la tònica de la meva relació amb la nova directora fins que va plegar cap a l’any 1996 o 1997.

     En aquella època, la galeria Mosel & Tschechow ocupava una estació de tren en desús, situada  al centre de Munic. L’espai era ampli i lluminós, amb l’encant immaterial que li atorgava l’haver estat un lloc de trànsit. No era un lloc fàcil per exposar obres d’art, recordo que hi havia moltes finestres; però per exposar els poemes objecte de Joan Brossa, l’espai era perfecte. L’exposició va quedar fantàstica. Van posar una catifa vermella al centre, tot disposant els objectes en les respectives peanyes a banda i banda (1). Al sostre i a les parets, havien fet pintar una lletra A de grans dimensions, en record a una instal.lació que s’havia fet a la Fundació Miró l’any 86 amb motiu de l’exposició de Joan Brossa, amb una A gegant que cobria per sobre l’edifici de la Fundació (2). El dia de la inauguració va venir força gent, perquè l’Andrea i l’Eric tenien molts contactes a la seva ciutat, i recordo que em vaig passar tota l’estona explicant, a persones del tot encuriosides, qui era Brossa i que volien dir-nos els seus poemes objecte. Aquella experiència em va fer adonar de la internacionalitat de l’obra d’en Brossa. Estava clar que, tot i fer referència a coses properes al poeta, el seu missatge, per universal, era entès fins i tot per aquells muniquesos que el veien per primera vegada.

        L’Andrea i l’Eric em van atendre molt bé durant el parell o tres de dies que vaig estar amb ells. Em van instal.lar a casa del germà de l’Andrea, que estava vivint a Austràlia, em van ensenyar la ciutat i em van dur als locals de moda. Conservo  un record extraordinari d’aquells dies, i sempre vaig sentir per tots dos una gran simpatia. Fa pocs mesos, quan van venir per la inauguració de l’exposició de Joan Brossa al MACBA, els va estranyar molt no trobar-me a la sessió prèvia amb la premsa. Però és clar, havíem perdut el contacte des de que ells van tancar la galeria, i tampoc estaven al corrent dels canvis que s’havien produït en la galeria que ells havien conegut. Em van buscar per internet, i em van trobar a mi, i al quadern robat. I així va ser com ahir, per sorpresa, ens van venir a veure. Segur que ara, seguirem en contacte.



Notes:
(1).- Una sala de l’exposició del MACBA reprodueix l’exposició a la galeria Mosel & Tschechow, amb obres propietat dels galeristes Andrea Tschechow i Eric Mosel. El fet de que no es pugui sortir del recorregut que marca la catifa va ser una condició posada per ells. A l’exposició de Munic això no era així, i l’espai era molt més ampli. Ens van explicar la seva voluntat de fer donació d’aquesta col.lecció d’obres al MACBA, amb la condició de que estiguin exposades de forma permanent, amb una cartel·la que expliqui que aquelles obres constitueixin una mena de manifest contra la falta de llibertats que pateix Catalunya en aquest moment. Es veu que aquest punt ara mateix esta en discussió, per la prevenció que te el museu de pronunciar-se políticament. En properes reunions, veurem com acaba.

(2).- Aquesta exposició va ser la primera que es va fer de l’obra de Joan Brossa a La Fundació Miró de Barcelona.


     

2 comentaris:

  1. Anna, com sempre, moltes gràcies per compartir les teves vivències. Com m'agradaria que la donació aquesta la fessin a la Fundació Joan Brossa, ara que té en prespectiva propera ocupar l'espai de la Seca 2. Allà segur que no hi hauria cap entrabanc per reivindicar la llibertat en exposició permanent. No us sembla una bona idea?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La qüestió és que a ells els hi sembli bona idea, i em sembla que ara per ara, la seva prioritat és el MACBA. La cosa, però, va per llarg, i si la seva proposta no fructifica sempre se'ls hi pot proposar.

      Elimina