dilluns, 26 de març de 2018

Del xamanisme de Beuys a la teoria d'allò possible

      



     L’obra de Salvador Juanpere Scheefall (en alemany vol dir “nevada”), fa referència a una obra del mateix títol de l’artista alemany Joseph Beuys realitzada l’any 1965, en la que l’artista cobreix amb diverses làmines de feltre, tres troncs d’arbre situats al terra. Sembla que l’artista hagués cobert aquells tres arbres desprotegits, per tal de donar-los calor, i protegir-los la vida. Beuys actua en aquesta obra com a demiürg en el sentit romàntic del terme, en la idea de preservar la vida dels troncs tallats, i es mou al llindar de la natura amb Déu. Acompleix així la seva premissa de relacionar el seu art amb la vida. La idea de “donar calor” en l’obra de Beuys esta lligada als conceptes de pensament màgic i amor, que es troben en altres de les seves obres. En “Bomba de mel en el lloc de treball”, presentada en la Documenta VI de 1977, el calor (representat per la mel i el greix que recobreix la bomba) recorre tot l’edifici. Beuys parteix sovint de la seqüència “fred-circulació-calor” fent un paral.lisme amb una altra seqüència:  “físic-espiritual-sentimental”. Salvador Juanpere segueix la línia de treball de Beuys i la porta al seu terreny, i de passada la connecta a la seva pròpia biografia. Recull fruits que troba al terra del seu terreny, els fon en bronze i els situa entre diverses capes de feltre per tal de donar-los calor i protegir-los la vida. D’alguna manera, Juanpere transcendeix la mera rèplica visual o de referències. El fet de que aquests fruits siguin del seu terreny, situa la seva obra en la mateixa sintonia conceptual de l’acció de Beuys: el pla físic (els materials), l’espiritual (donar calor per mantenir la vida, i per tant la continuïtat) i el sentimental (el seu lligam genealògic amb les seves terres).

      Just a la paret del davant on esta situada  Scheefall, en trobem l’escultura “...la simplicité... d’après Brancusi”, que fa referència, com el seu títol indica, a una frase de l’escultor que diu “la simplicité est la complexité resolue”. Així doncs, sobre la peanya en la que Brancusi hauria posat un cap de petites dimensions, Juanpere el substitueix per un bloc de marbre. Aquest bloc “podria” contenir el cap de l’escultura de Brancusi, i d’alguna manera el conté en potència. Això vol dir que el cap no hi és, però que pot existir en un futur. És una obra doncs, que especula sobre la categoria filosòfica d'allò possible. Aquesta categoria apareix sota plantejaments diferents en tota la Història de la Filosofia, tant en la filosofia clàssica, com en la moderna i contemporània.  Els diversos raonaments afirmen (o neguen) les propietats de la matèria d’estar en moviment constant, d’adquirir noves formes, d’expressar el seu desenvolupament de maneres diferents i el seu nexe amb la necessitat inherent del desenvolupament. L’escultura de Juanpere es postula en la línia de l’afirmació d'allò possible, ja que és una demostració física: el bloc de marbre pot contenir una escultura que ja existeix; es refereix a una escultura que Brancusi ja va realitzar en el passat. Per tant, ens situa en el punt de partida, quan allò possible encara no és una realitat; quan allò possible no existeix. Quan allò possible és, en el sentit positiu, una possibilitat realitzable.

                                                  
                                                                                                 ( Continuarà...)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada