dissabte, 7 d’abril de 2018

Elogi al fragment

      



     A l’exposició “D’après, selon, suivant” de Salvador Juanpere, hi ha algunes obres especialment inquietants. Començaré escibint sobre dos dibuixos realitzats amb bolígraf Bic, en els que apareixen dos caps escultòrics rodejats de fragments sobrants de pedra o marbre. Tots dos caps estan en el moment just després de que l’escultor els hagi acabat. La matèria, que abans de que s’hi posés, formava un bloc compacte, ha sofert una transformació: una part s’ha convertit en art. L’altra, en material de rebuig. Salvador Juanpere reflexiona sobre aquest fet mentre treballa a l’aire lliure, en el seu terreny de Vilaplana. Pensa en la pols que surt del marbre, i en els petits fragments que van a parar a terra. Reflexiona sobre el fet de que tot aquest material torna a la natura, al seu lloc original. No deixa de ser paradoxal, però, que, moltes vegades, el marbre que utilitza potser prové de Grècia. D’aquesta manera, partícules de marbre grec passaran a formar part de la composició química de la terra de la que s’alimenten els seus avellaners. També es planteja una altra qüestió, aquesta més filosòfica. Es tracta del tema dels límits. Tots aquells fragments sobrants que envolten els caps acabats d’esculpir han estat a punt de convertir-se en llenguatge plàstic, en la transmissió estètica d’unes idees, en definitiva: en art. Juanpere pensa en  un espai imaginari al que han anat a parar els fragments de les escultures de Bernini, o de Miquel Àngel, un espai al que també hi van a parar els fragments sobrants dels seus caps.

     La preocupació pels fragments l’ha conduit a realitzar una sèrie d’escultures, titulades “escultures expandides”, en la que els fragments de marbre estan adherits a l’escultura. Es tracta d’una sèrie basada en unes escultures planes de Giacometti de l’època surrealista (1930-1934). Juanpere recrea aquestes escultures i encasta els fragments sobrants a la superfície llisa. Fa pensar que la matèria atrau cap a sí els fragments que li han estat arrencats, gràcies a la seva força centrípeta. D’aquesta manera, tornen a formar part del marbre, i de passada de l’escultura. Sembla que Juanpere vulgui també oposar-se a la teoria de la negació, inherent a la cosa fragmentada, i que per la seva pròpia des-naturalització, esta condemnada al rebuig i l’oblit. A la manera dels romàntics, reivindica la bellesa del fragment, el sentit de la desfeta, en una identificació profundament poètica amb la vida de l’ésser humà i les seves vicissituds.

    A l’exposició, hi ha una altra obra de fragments: “Constel.lació de rocs de marbre i metalls preciosos”. Diversos fragments de marbre, d’or i de plata estan escampats en la superfície del paper, però la seva disposició no és aleatòria: ocupen el lloc de les estrelles de la Constel.lació de l’Escultor, que es pot veure des de l’hemisferi sud.  Aquesta obra, ens recorda que el cosmos esta format per fragments d’alguna cosa que va esclatar en el principi dels temps, formant estrelles i galàxies que es van escampar per l’univers.  

    En totes les obres descrites hi ha un elogi al fragment. Des de l’enyorança del tot primigeni; però reivindicant la seva particularitat. Potser haurem de donar la raó a Kazimierz Bartoszynski, que va escriure que, en èpoques de gran tensió, hi ha una tendència espiritual envers el fragment.


Nota: 
La imatge reprodueix l'obra de Salvador Juanpere "Escultura expandida- D'après Giacometti I", 2016.